Camp d'aprenentatge

Mirau totes les coses que fèrem al camp d'aprenentatge de Sa Cala. Ja sabeu que una imatge parla més que mil paraules, per tant...

Twist and Shout - The Beatles

La cadena alimentària

Amb aquesta sèrie de dibuixos els nostres amics els Kratt ens expliquen que és una cadena alimentària i una xarxa tròfica.

El podeu tornar a mirar.

Visita a la Necròpolis i a Dalt Vila

Hem fet la visita a la Necròpolis al Puig des Molins de Vila i a la ciutat de Dalt Vila, per veure com vivien i enterraven a les persones antigament.
A la Necròpolis hem vist diferents formes d'enterrament des de fa 3000 anys els fenicis i els púnics, hem entrat a un hipogeu i hem visitat el museu amb totes les coses que han anat trobant dins de les tombes.
Després hem anat a dalt vial i hem visitat les exposicions que hi ha als baluards, la que més ens ha agradat és la de les armes, ens hem pogut posar una armadura i agafar espases i llances. També hi havia bales de canó i les podiem aixecar, pesaven molt.

Mirau les fotos i voreu

   

Ens Visita en Puchep

El nostre company en Pablo abans de les vacances ens va donar la sorpresa que tenia a casa seva una iguana molt gran i ens va promèter que ens la portaria. I ahir ho va complir.
És molt polida i gran, amb la cua molt llarga. Recordàrem coses que ja sabiem sobre els rèptils i ens va explicar moltes coses sobre ella de com la cuiden a casa i que menja.
Menja molta fruita i verdura i per això no necessita beure casi mica d'aigua. També necessita llocs calentets per això al seu terrari, que és com una peixera de vidre, té una flaçada elèctrica per a poder escalfar-se. Els dies que fa sol, però, aprofiten i la treuen fora.
Te unes ungles i uns dits llargs per a poder pujar als arbres i amagar-se dels seus depredadors.
Va ser molt simpàtica, es va deixar tocar i fin i tot va arribar a menjar.
Mireu les fotos.   

Album de fotos Puchep

 

Marià Villangómez Llobet

S'apropa el dia del llibre i a l'escola he decidit recordar a en Marià Villangòmez que va ser mestre del poble de Sant Miquel i a més a més un escriptor i poeta famós. La biblioteca del poble té el seu nom i al Puig de Missa hi ha una estatua seva.

Per tot això ens ha tocat fer un treball sobre la seva vida i obra, es a dir, la seva biografia.
Aquí vos poso algun lloc on podeu trobar informació:

Vikipedia 

Escriptors.cat

 També dir que enguany el 2013 es celebra el centenari del seu naixement.

 

 

Entrena't a llegir

En Aquest joc podreu practicar la lectura, la memòria i la velocitat dels vostres ulls. Espero que us agradi.

Entrena't a llegir 

On viuen els animals?

La següent passa que ens plantejàrem va ser saber on i com viuen els camaleons. 

Però primer voldríem saber, on viuen i com es diuen els llocs on viuen la resta d'animals?

Les multiplicacions

Amb aquesta activitat pots practicar les taules de multiplicar.

zonaClic - activitats - Las tablas de multiplicar - 1

1. Com canvien de color?

Hem descobert que els camaleons tenen unes particularitats a la seva pell.
Tenen unes cèl·lules que es diuen cromatòfors, aquestos es troben davall de l'epidermis que es transparent i els protegeix. Els cromatòfors poden ser de color groc o vermell.
Per davall de la línia de cromatòfors trobam els guanòfors, són cèl·lules amb una substància transparent que es diu guanina. Aquestos reflexen el color blau de la llum, es a dir, són de colo blau.
Per últim tenim una altra capa de cèl·lules, són els melanòfors. Contenen una substància anomenada melanina, que també tenim els humans a la nostra pell, i que dona un color fosc a les cèl·lules.
 

Quan la llum entra a la pell del camaleó i reflecteix els guanòfors el camaleó serà blau, si els cromatòfors estan de color groc, aquest es mesclarà amb el blau i el camaleó serà verd.

Com canvien de color?

Mirau aquest vídeo a veure si ens aclareix un poc com funcionen les cèl·lules de la pell dels camaleons.

Perquè canvien de color els camaleons?

Els camaleons canvien de color principalment per objectius clars que regeixen les seves vides:

* Alimentació: Es camuflen amb el seu entorn per atrapar a les seves preses sense ser descoberts per aquestes.

* Defensa: Com que s'oculten mitjançant l'ús del camuflatge, els seus eventuals depredadors no poden advertir la seva presència en el lloc on es troben, i això els salva de ser menjats.

* Aparellament: En època reproductiva, el canvi de color serveix per atraure les femelles i efectuar l'aparellament, juntament amb la competència entre els mascles per definir quin d'ells tindrà èxit al final per reproduir-se i assegurar la perpetuïtat dels seus gens en l'espècie.

* Defensa Territorial: Un canvi de color agressiu indica als intrusos (altres camaleons) que han d'abandornar el lloc, perquè els camaleons són molt territorials, i fins i tot, arriben a embrancar-se en lluites molt violentes per defensar el territori que consideren seu.

Què ens veus?

Serieu capaços de trobar alguna cosa en aquestes fotos?
A veure que trobau, ho podeu deixar als comentaris.

Com es camuflen els animals?

Ja sabeu que estam treballant ara el camuflatge en els camaleons, però primer voliem saber com es camuflaven o mimetitzaven la resta d'animals.

Això és el que hem trobat:

Formes de camuflar-se

Camuflar-se vol dir:

Capacitat dels animals de passar desapercebuts i no ser vistos pels depredadors o per poder caçar.

Poden ser:

• Canviar de color: alguns animals poden canviar el color de les cèl·lules de la pell i poden imitar el color del lloc on estan. El camaleó, sèpia, peix pedaç, rascassa... són animals que poden canviar de color.

• Disfressa de...: altres animals tenen la forma i el color de coses de la natura: fulla, pal, pedres, flor... i així poden camuflar-se i no ser detectats. El pregadéu orquídia, l'insecte pal, el peix pedra, granota fulla...

• Canviar d'olor: també hi ha animals que usen la olor per no ser vistos i que no se'ls mengin els depredadors que utilitzen l'olfacte.

• Canviar la seva forma: hi ha animals que adopten formes d'altres animals o coses i les poden canviar segons el lloc on es trobin. Per exemple el pop
  
  
• Estar quiets: la majoria dels animals a més del seu camuflatge es queden immòbils per a passar desapercebuts.

Practica pel cap de setmana

Fes clic a la imatge i practica les operacions.

Camuflatge

Els camaleons són animals que es camuflen per a passar desapercebuts, i volem saber com ho fan.
També sabem que hi ha altres animals que es mimetitzen igual que els camaleons, però quines formes de mimetisme trobam a la natura?
Perquè es camuflen els animals?
Sou capaços de veure alguna cosa en aquesta foto?

Practica

Aquí pots practicar la suma i la resta entra amb el teu nom i la teva contrassenya.

Fes les operacions.

Perquè es menja truita d'espàrrecs per carnestoltes?

Fa uns dies vàrem pulicar la pregunta que ens va fer la reina carnestoltes per saber una mica més de la tradició a Eivissa de menjar truites d'espàrrecs. Després de preguntar a les nostres famílies i veïns alguns descobrirem que:

Toni PF: que es feien truites d’espàrrecs perquè per carnestoltes és l’època i n’hi havia molts.

Anna: es celebrava el dia de carnestoltes perquè el dimecres començava la corema (quaresma). Perquè durant 40 dies no es podia menjar carn, ni els dimecres ni els divendres.  El dimarts, que es deia dimarts de cendra, es menjava truita de patates, sobrassada, xulla i panxeta. Ells no menjaven espàrrecs perquè no n’hi havia molts, es menjaven ous perquè era una festa. Els ous eren per vendre i fer sous, només en menjaven els dies de festa.

Daniel:  era una tradició menjar truita d’espàrrecs, perquè era el dia que només podien menjar carn i ous fins a Setmana Santa.

Noa: se menja truita d’espàrrecs perquè és el temps dels espàrrecs.

Marina: perquè és el temps dels espàrrecs.

Toni PP: es menjava truita perquè hi havia que estar més alimentat i tenir més energia per fer més festa. Abans de començar la corema ja no es podia menjar ni carn ni ous, etc.

Daisy: és el temps dels espàrrecs.

Això ho vàrem resumir de la següent forma:

 

Per carnestoltes és tradició menjar truita d'espàrrecs perquè a Eivissa es menjaven les coses que donava la terra en cada època.

Carnestoltes és època d'espàrrecs, però no hi havia espàrrecs per tot perquè abans el camp estava més cuidat, i també menjaven truita de patates.

Els ous eren molt cars i les cases que en tenien els venien per fer sous i només menjaven ous per les grans festes. I carnestoltes és una gran festa!

També feien una gran frita de sobrassada, botifarra, xulla i panxeta que acompanyava a la truita.

Les truites es menjaven el dimarts de cendra que era el darrer dia de carnestoltes. Després venia la corema (quaresma) i ja no es podia menjar carn en 40 dies.

Festa de Carnestoltes

Divendres fèrem la festa de mariol·los. Va ser molt divertida, fins a les 10'30 estavem a les classes preparant els mariol·los i les coreografies que fariem a la festa pel concurs, així com l'exposicio de la pregunta que ens va fer la reina carnestoltes.

Després baixarem al pati i cada classe va exposar els seus treballs: els d'infantil feren els rodolins, primer cicle un teatre de la caputxeta, 2n cicle perquè es mengen truites per carnestoltes i tercer cicle perque ens emmariolam.

En acabar esmorzarem amb les truites que haviem dut de casa. Molt bones que estaven.

Una vegada amb la panxa ben plena, el concurs de mariol·los, anàrem desfilant per classes davant el jurat que triaven el millor mariol·lo i la millor desfilada. Ho varen tenir realment dificil. Els mestres i els papas i mamas també participaren.

I per acabar una petita festa amb música i ball.

Esperem que us agradin les fotos.

Mariol·lo

Així és com hem quedat després de tota la setmana emmariolant-nos.

A que estam guapos?

Carnestoltes

La reina carnestoltes ens ha fet una pregunta:

- Perquè és tradició a Eivissa menjar truites d'espàrrecs per carnestoltes?

http://femunmos.blogspot.com.es

Demanau als güelus, güeles, tius, ties, papàs, mamàs o veïns a veure que us diuen.

Corbata, cosa pel cap i mitjó de cada color

Ha tornat la reina carnestoltes i per demà haurem d'afegir a tot, els calçons d'un pijama i tot el que vulguem per anar ben emmariolats que farem la desfilada i el concurs de mariol·los.

Corbata i cosa pel cap

Per demà hem de dur un mitjó de cada color per damunt dels calçons

Corbata

Mirau que guapus estam amb la corbata.

Demà toca corbata i alguna cosa pel cap!

Reina Carnestoltes

Ens visita la reina carnestoltes per a dir-nos les prendes obligatòries que haurem de dur cada dia.
Després passarà per les classe per veure si les duim i sinó ens pintarà la cara.

Demà hem de dur una corbata!

El pollet piu

N'Antònia ens va ensenyar aquest vídeo molt divertit.

Diploma de Save the Chidren

Save the Children ens entrega un diploma com agraïment per haver participat amb la cursa solidària i ajudar als infants del Sahel del Níger.

Manifest: els nostres desitjos.

Pel dia de la Pau vàrem redactar un manifest de desitjos per a llegir-los després de la cursa. Aquí els posam per a compartir-los amb tothom a veure si es fan realitat.

Bon dia, som els Camaleons de Balansat i els nostres desitjos són:

• Que no hi hagi guerres ni violència i que puguem solucionar les coses parlant.
• Que tothom tengui un hospital o metge per anar quan ho necessiti.
• Que tota la gent pobre tingui casa per dormir, menjar, roba i aigua.
• Que les famílies estiguin juntes i visquin feliços.

Tots els dies haurien de ser el dia de la Pau. 

Cursa solidària i Dia de la Pau

Ahir celebràrem el dia escolar de la Pau i la no violència.
Com ja havíem anunciat començàrem amb la cursa solidària que férem per grups. Primer els alumnes més petits, els d'infantil que feien voltes per dins la pista de futbol. Després els de 1r, 2n i 3r que a més de per la pista corríem pel pati de grava. I, finalment els de 4t, 5è i 6è, que feien el recorregut del pati de grava, fora de l'escola i voltaven el gimnàs.

Cada corredor una vegada acabada la cursa passava per la taula de control on segellaven el seu carnet de corredor per certificar les voltes que havien fet, i també podien gaudir d'una mica de fruita per recuperar forces.

Després de tot això passarem al porxo on llegirem els manifestos que havíem fet cada curs, començant pels més petits.

I per acabar el dia cantàrem tots junts la cançó que havíem estat practicant aquestos dies, "No dudaría".

 

Reforestam es Caló de s'Illa

Avui hem anat a una zona que va ser afectada per l'incendi de Benirràs que es diu es Caló de s'Illa a reforestar-la de savines.

Hem anat amb els companys de 1r (Els Artistes) i de 6è (Els Fènix) i hem fet grups mesclats per ajudar-nos els uns als altres.

La savina és un arbre que queda molt afectada pel foc, es cremen les plantes i les llavors i moren, i a més a més, per a que germini ha d'haver passat pel sistema digestiu d'un animal, vol dir que algun pardalet s'ha de menjar la fruita i després que les llavors surtin per...
És per això que s'ha fet un programa per a reforestar de savines una zona afectada per l'incendi, i nosaltres hem anat a fer-hi una mica de feina.
Ha estat molt divertit i ens ha acompanyat en Jacinto de Ingenia que ens ha explicat totes les passes a seguir per fer-ho ben fet.
Que sabríeu dir quines són aquestes passes, i com s'havia de fer?

Posam les fotos per ajudar.